Resum del que vam aprendre la setmana passada.

Hola!!
La setmana passada vam treballar un tema que hem va cridar mol la atenció i per això us ho vull explicar: el tema es tracta sobre Glenn Miller que va fer una pel·lícula anomenada Neix una cançó. Aquest actor hem va cridar l'atenció per la manera en que l'interpreten a la pel·lícula per això us explicare una mica la seva biografia.


 Alton Glenn Miller va ser un músic del jazz estatunidens de l'era del swing, una de les seves cançons mes conegudes va ser In the Mood. 
Va néixer a Clarinda, a l'estat d'Iowa. Va passar la seva infància a Noth Platte (Nebraska) i Grant City (Missouri) fins que la seva família es va instal·lar definitivament a Fort Morgan (Colorado) on, amb dotze anys, comença a estudiar el trombó i tocar a la banda de la seva escola. 

El 1926, quant encara era a la universitat, es va convertir en trombonista professional i es va unir a la banda del cèlebre bateria Ben Pollack en una gira per Califòrnia.

Glenn Miller tocava amb una "big band" una orquestra formada bàsicament per instruments de vent.

El jazz

Hola! avui us esplicare que es el jazz.

El jazz es el fruit de la trobada de la tradició musical africana i de la europea, arrel de l'arribada dels esclaus negres des de principis del segle XVII. Al segle XVII, la religió cristiana va ser imposada a molts d'aquets eslcaus, que van trobar als textos de l'Antic Testament numeroses analogies aplicables a la seva propia situació i a les corals una forma de expresió musical.

Amb el pas del tems dunarien lloc a lu que es coneix com GOSPELL, cant religios que adopta formas diversas: el cant religios, un gran numero de solistes especialment dones...

La música religiosa convivia amb la profana: cansons de plantació, baladas i altres formes de expressió popular, tan africanes com europeas, que alimentarien un dels grans pilars de la música afroamericana, el BLUES. El blues es una estructura de dotze compasos, que utilitza les dites "blue notes", alteracions de la tercera i septima notas de la escala, pero el blues es molt mes, hi ha qui el tradueix per tristesa, encara que es mes aceratada la descripció dels propis cantans de blues: "Blues is a feeling", es una sensació, un sentiment.

Per una altre banda surt a Sant Louis cap el 1870 un estil pianístic, que sense arribar a ser jazz s'acosta molt pel seu caràcter dinàmic, es el RAGTIME, la seva característica principal es la supervisió de un ritme regular tocat amb la mà esquerra  i un ritme sincronitzat que fen la mà dreta, a vegades també utilitza les "blue notes". El seu origen sembla ser que esta a les danses que ballaven els esclaus als seus amos. Les partitures de ragtime es grababen en "rotllos de cartró" per piano mecànic i pianola i el seu músic mes representatiu va ser Scott Joplin.

EL naixement del jazz es perd en aquesta barreja de formes i estils musicals de la cultura afroamericana que es produeix a final del segle XVII: el gospell, el blues, el ragtime, les marxes militars, la musica de ball europea...

La música que a mi m'agrada

Hola! soc la vostra companya Clàudia Aragonès. En aquesta primera entrada us parlaré dels meus tipos de música preferits.

A  mi m'agrada molt l'opera, el meu cantant d'opera preferit es el Luciano Pavarotti.



La Dona e mobile, es una de les cansons que mes m'agrada i una de les mes famoses, però també m'agrada mol La Traviata.

http://youtu.be/4xY_bqJ4UYk

http://youtu.be/uDo8Iz8LzW4

També m'agradan altres tipos de musica com ara: la del Bruno Mars, Katy Perry, Rihanna...

I això es tot :)