Hola!
Aquí teniu una sopa de lletres de 10 noms de famosos que hem treballat a classe.
http://www.educaplay.com/es/recursoseducativos/565830/personatges_famosos.htm
dilluns, 5 de desembre del 2011
dijous, 1 de desembre del 2011
Documental de Victòria dels Àngels
El dijous 10 de novembre, amb l'escola vam anar a veure el documental que estrenaven a Reus de la Victòria. Aquell documental hem va sembla molt interessant ja que hi havien escenes que va gravar ella, i també hem va agradar perquè vaig descobrir més coses que no s'havia sobre ella, per exemple no s'havia que va tindre dos fills un dels quals amb síndrome Down. No m'imaginava que una dòna catalana fes tot el que va fer i que arribes a on va arribar.
Victòria dels Àngels
Victòria dels Àngels va néixer a Barcelona l'1 de novembre del 1923 i va morir a Barcelona el 15 de Gener del 2005. Va ser una soprano i cantant d'òpera catalana.
Va estudiar al Conservatori Superior de Música del Liceu, quan tenia 18 anys es va graduar i va fer el seu primer debut operístic al Gran Teatre del Liceu, continuant després els estudis.
Cantant Mi chiamo Mimi i Un bel di vedremo el 20 de Desembre del 1940 va guanyar un concurs anomenat Concursos vivientes de ràdio Barcelona. Aquest fet li va portar a entrar en contacte amb el conjunt instrumental Ars Musicae que dirigia Josep María Lamaña. Amb ells el 1944 va debutar al Palau de la Música Catalana. L'any 1945 va debutar al Liceu fen el paper de la Comtessa Almaviva a les noces de Fígaro. A Ginebra l'any 1947 va guanyar el primer premi al Concurs Internacional, amb l'obra la Salud a la La vida breve de Manuel de Falla amb la BBC a Londres l'any 1948. L'any 1949 va fer la seva primera aparició al teatre de l'Opèra a París. L'any 1950 va cantar al festival de Salzburg i a la Royal Opèra House, a partir d'aqui va comensa a col·laborar amb la pianista Gerals Moore. a L'octubre del mateix anys va actuar als EEUU en un recital al Carnegie Hall, i al mar´al Metropolitan Opèra fins l'anys 1961. El 1957 va cantar a l'Òpera de l'Estat de Viena. Al 1952 va debutar al Teatre Colón de Buenos Aires.Escollida per Wieland Wagner, va ser la primera cantant espanyola que va actua al Festival de Bayreuth, per interpretar, als festivals del 1961 i del 1962, l'Elisabth de Tannhäuser. Va arribar a fer el paper protagonista de més de 35 òperes importants.
Acompanyada de grans pianistes, als anys 60 es va anar orientant cap a les actuacions concertistes, sobretot amb els lied. De tant en tant va fer aparicions a un dels seus papers operístics preferits, Carmen, els vint anys següents. Tot i que Carmen li esqueia còmodament al seu registre, va cantar els papers principals de soprano. Amb Montserrat Caballé va ser una veritable referència entre els cantants de bel canto. També el 1961, es destaca la seva participació a l'estrena pòstuma, en versió de concert, de L'Atlàntida de Manuel de Falla al Gran Teatre del Liceu. Aquells anys, va realitzar una important difusió de la música espanyola i llatinoamericana, i va col·laborar amb el Pau Casals, i amb els compositors més importants del moment.
L'any 1997 va fer la seva ultima actuació publica acompanyada per Albert Guinovart al Teatre Nacional de Catalunya de Barcelona. Va ser membre d'honor de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi des 1981. L'any 1982 va ser guardonada amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, i el 1991 va ser guardonada amb la Premi Príncep d'Astúries de les Arts, juntament amb Teresa Berganza, Montserrat Caballé, Josep Carreras, Pilar Lorengar, Alfredo Kraus i Plácido Domingo.
Va estudiar al Conservatori Superior de Música del Liceu, quan tenia 18 anys es va graduar i va fer el seu primer debut operístic al Gran Teatre del Liceu, continuant després els estudis.
Cantant Mi chiamo Mimi i Un bel di vedremo el 20 de Desembre del 1940 va guanyar un concurs anomenat Concursos vivientes de ràdio Barcelona. Aquest fet li va portar a entrar en contacte amb el conjunt instrumental Ars Musicae que dirigia Josep María Lamaña. Amb ells el 1944 va debutar al Palau de la Música Catalana. L'any 1945 va debutar al Liceu fen el paper de la Comtessa Almaviva a les noces de Fígaro. A Ginebra l'any 1947 va guanyar el primer premi al Concurs Internacional, amb l'obra la Salud a la La vida breve de Manuel de Falla amb la BBC a Londres l'any 1948. L'any 1949 va fer la seva primera aparició al teatre de l'Opèra a París. L'any 1950 va cantar al festival de Salzburg i a la Royal Opèra House, a partir d'aqui va comensa a col·laborar amb la pianista Gerals Moore. a L'octubre del mateix anys va actuar als EEUU en un recital al Carnegie Hall, i al mar´al Metropolitan Opèra fins l'anys 1961. El 1957 va cantar a l'Òpera de l'Estat de Viena. Al 1952 va debutar al Teatre Colón de Buenos Aires.Escollida per Wieland Wagner, va ser la primera cantant espanyola que va actua al Festival de Bayreuth, per interpretar, als festivals del 1961 i del 1962, l'Elisabth de Tannhäuser. Va arribar a fer el paper protagonista de més de 35 òperes importants.
Acompanyada de grans pianistes, als anys 60 es va anar orientant cap a les actuacions concertistes, sobretot amb els lied. De tant en tant va fer aparicions a un dels seus papers operístics preferits, Carmen, els vint anys següents. Tot i que Carmen li esqueia còmodament al seu registre, va cantar els papers principals de soprano. Amb Montserrat Caballé va ser una veritable referència entre els cantants de bel canto. També el 1961, es destaca la seva participació a l'estrena pòstuma, en versió de concert, de L'Atlàntida de Manuel de Falla al Gran Teatre del Liceu. Aquells anys, va realitzar una important difusió de la música espanyola i llatinoamericana, i va col·laborar amb el Pau Casals, i amb els compositors més importants del moment.
L'any 1997 va fer la seva ultima actuació publica acompanyada per Albert Guinovart al Teatre Nacional de Catalunya de Barcelona. Va ser membre d'honor de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi des 1981. L'any 1982 va ser guardonada amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, i el 1991 va ser guardonada amb la Premi Príncep d'Astúries de les Arts, juntament amb Teresa Berganza, Montserrat Caballé, Josep Carreras, Pilar Lorengar, Alfredo Kraus i Plácido Domingo.
dijous, 27 d’octubre del 2011
Sense tu de Teràpia de Shock
Aquesta canso es va fer mol famosa per la seria de polseres vermelles de TV3. Tracta de amor. Aquí teniu la seva lletra:
És de nit..
és tot fosc...
estic sol i no hi ha ningú...
és de nit...
un record...
dins el cor, ella hi és a dins...
els seus ulls són brillants
i un somriure extrabagant
ja no i és l'he perduda
va marxar lluny del meu abast
i sempre estarà el meu cor...
sense tu jo no puc
sense tu si no i ets
sense tu jo no soc ningú...
sense tu jo no puc
sense tu si no i ets
sense tu jo no soc ningú...
és de nit...
és tot fosc..
no estic sol no ho estic
tu estàs amb mi
i els teus ulls són brillants
i un somriure extrabagant
i sempre estarà el meu cor...
sense tu jo no puc
sense tu si no i ets
sense tu jo no soc ningú...
sense tu jo no puc
sense tu si no i ets
sense tu jo no sóc ningú..
nooohhoo
si no estas aquí
si no estas amb mí
jo no et puc mirar
jo no et puc sentir
si no estas aquí
si no estas amb mí
jo no et puc tocar
jo no et puc besar
i sempre estaràs el meu cor....
és de nit....
És de nit..
és tot fosc...
estic sol i no hi ha ningú...
és de nit...
un record...
dins el cor, ella hi és a dins...
els seus ulls són brillants
i un somriure extrabagant
ja no i és l'he perduda
va marxar lluny del meu abast
i sempre estarà el meu cor...
sense tu jo no puc
sense tu si no i ets
sense tu jo no soc ningú...
sense tu jo no puc
sense tu si no i ets
sense tu jo no soc ningú...
és de nit...
és tot fosc..
no estic sol no ho estic
tu estàs amb mi
i els teus ulls són brillants
i un somriure extrabagant
i sempre estarà el meu cor...
sense tu jo no puc
sense tu si no i ets
sense tu jo no soc ningú...
sense tu jo no puc
sense tu si no i ets
sense tu jo no sóc ningú..
nooohhoo
si no estas aquí
si no estas amb mí
jo no et puc mirar
jo no et puc sentir
si no estas aquí
si no estas amb mí
jo no et puc tocar
jo no et puc besar
i sempre estaràs el meu cor....
és de nit....
diumenge, 23 d’octubre del 2011
dimarts, 18 d’octubre del 2011
The lady is a Tramp
The lady is a tramp es el títol de la cançó del musical de Brodway de l'any 1937 de l'era del Swing. Aquesta obra esta interpretada per la Lady Gaga i Tonny Bennet.
En aquesta peça podem identificar un quants elements del Swing com ara que es perfectament ballable i que te les dos seccions rítmiques: el piano, la bateria... i la melòdica: el saxòfon, clarinet, la trompeta...
En un tros de la cançó fan entre ells dos com un diàleg, això es bastant típic del Swing.
En diferència amb les altres dos cançons de la Ella Fritgerald i Frank Sinatra, només canta un.
En aquesta peça podem identificar un quants elements del Swing com ara que es perfectament ballable i que te les dos seccions rítmiques: el piano, la bateria... i la melòdica: el saxòfon, clarinet, la trompeta...
En un tros de la cançó fan entre ells dos com un diàleg, això es bastant típic del Swing.
En diferència amb les altres dos cançons de la Ella Fritgerald i Frank Sinatra, només canta un.
dimarts, 27 de setembre del 2011
Resum del que vam aprendre la setmana passada.
Hola!!
La setmana passada vam treballar un tema que hem va cridar mol la atenció i per això us ho vull explicar: el tema es tracta sobre Glenn Miller que va fer una pel·lícula anomenada Neix una cançó. Aquest actor hem va cridar l'atenció per la manera en que l'interpreten a la pel·lícula per això us explicare una mica la seva biografia.
Alton Glenn Miller va ser un músic del jazz estatunidens de l'era del swing, una de les seves cançons mes conegudes va ser In the Mood.
Va néixer a Clarinda, a l'estat d'Iowa. Va passar la seva infància a Noth Platte (Nebraska) i Grant City (Missouri) fins que la seva família es va instal·lar definitivament a Fort Morgan (Colorado) on, amb dotze anys, comença a estudiar el trombó i tocar a la banda de la seva escola.
La setmana passada vam treballar un tema que hem va cridar mol la atenció i per això us ho vull explicar: el tema es tracta sobre Glenn Miller que va fer una pel·lícula anomenada Neix una cançó. Aquest actor hem va cridar l'atenció per la manera en que l'interpreten a la pel·lícula per això us explicare una mica la seva biografia.
Alton Glenn Miller va ser un músic del jazz estatunidens de l'era del swing, una de les seves cançons mes conegudes va ser In the Mood.
Va néixer a Clarinda, a l'estat d'Iowa. Va passar la seva infància a Noth Platte (Nebraska) i Grant City (Missouri) fins que la seva família es va instal·lar definitivament a Fort Morgan (Colorado) on, amb dotze anys, comença a estudiar el trombó i tocar a la banda de la seva escola.
El 1926, quant encara era a la universitat, es va convertir en trombonista professional i es va unir a la banda del cèlebre bateria Ben Pollack en una gira per Califòrnia.
Glenn Miller tocava amb una "big band" una orquestra formada bàsicament per instruments de vent.
dimecres, 21 de setembre del 2011
El jazz
Hola! avui us esplicare que es el jazz.
El jazz es el fruit de la trobada de la tradició musical africana i de la europea, arrel de l'arribada dels esclaus negres des de principis del segle XVII. Al segle XVII, la religió cristiana va ser imposada a molts d'aquets eslcaus, que van trobar als textos de l'Antic Testament numeroses analogies aplicables a la seva propia situació i a les corals una forma de expresió musical.
Amb el pas del tems dunarien lloc a lu que es coneix com GOSPELL, cant religios que adopta formas diversas: el cant religios, un gran numero de solistes especialment dones...
La música religiosa convivia amb la profana: cansons de plantació, baladas i altres formes de expressió popular, tan africanes com europeas, que alimentarien un dels grans pilars de la música afroamericana, el BLUES. El blues es una estructura de dotze compasos, que utilitza les dites "blue notes", alteracions de la tercera i septima notas de la escala, pero el blues es molt mes, hi ha qui el tradueix per tristesa, encara que es mes aceratada la descripció dels propis cantans de blues: "Blues is a feeling", es una sensació, un sentiment.
Per una altre banda surt a Sant Louis cap el 1870 un estil pianístic, que sense arribar a ser jazz s'acosta molt pel seu caràcter dinàmic, es el RAGTIME, la seva característica principal es la supervisió de un ritme regular tocat amb la mà esquerra i un ritme sincronitzat que fen la mà dreta, a vegades també utilitza les "blue notes". El seu origen sembla ser que esta a les danses que ballaven els esclaus als seus amos. Les partitures de ragtime es grababen en "rotllos de cartró" per piano mecànic i pianola i el seu músic mes representatiu va ser Scott Joplin.
EL naixement del jazz es perd en aquesta barreja de formes i estils musicals de la cultura afroamericana que es produeix a final del segle XVII: el gospell, el blues, el ragtime, les marxes militars, la musica de ball europea...
El jazz es el fruit de la trobada de la tradició musical africana i de la europea, arrel de l'arribada dels esclaus negres des de principis del segle XVII. Al segle XVII, la religió cristiana va ser imposada a molts d'aquets eslcaus, que van trobar als textos de l'Antic Testament numeroses analogies aplicables a la seva propia situació i a les corals una forma de expresió musical.
Amb el pas del tems dunarien lloc a lu que es coneix com GOSPELL, cant religios que adopta formas diversas: el cant religios, un gran numero de solistes especialment dones...
La música religiosa convivia amb la profana: cansons de plantació, baladas i altres formes de expressió popular, tan africanes com europeas, que alimentarien un dels grans pilars de la música afroamericana, el BLUES. El blues es una estructura de dotze compasos, que utilitza les dites "blue notes", alteracions de la tercera i septima notas de la escala, pero el blues es molt mes, hi ha qui el tradueix per tristesa, encara que es mes aceratada la descripció dels propis cantans de blues: "Blues is a feeling", es una sensació, un sentiment.
Per una altre banda surt a Sant Louis cap el 1870 un estil pianístic, que sense arribar a ser jazz s'acosta molt pel seu caràcter dinàmic, es el RAGTIME, la seva característica principal es la supervisió de un ritme regular tocat amb la mà esquerra i un ritme sincronitzat que fen la mà dreta, a vegades també utilitza les "blue notes". El seu origen sembla ser que esta a les danses que ballaven els esclaus als seus amos. Les partitures de ragtime es grababen en "rotllos de cartró" per piano mecànic i pianola i el seu músic mes representatiu va ser Scott Joplin.
EL naixement del jazz es perd en aquesta barreja de formes i estils musicals de la cultura afroamericana que es produeix a final del segle XVII: el gospell, el blues, el ragtime, les marxes militars, la musica de ball europea...
La música que a mi m'agrada
Hola! soc la vostra companya Clàudia Aragonès. En aquesta primera entrada us parlaré dels meus tipos de música preferits.
A mi m'agrada molt l'opera, el meu cantant d'opera preferit es el Luciano Pavarotti.
La Dona e mobile, es una de les cansons que mes m'agrada i una de les mes famoses, però també m'agrada mol La Traviata.
http://youtu.be/4xY_bqJ4UYk
http://youtu.be/uDo8Iz8LzW4
També m'agradan altres tipos de musica com ara: la del Bruno Mars, Katy Perry, Rihanna...
I això es tot :)
A mi m'agrada molt l'opera, el meu cantant d'opera preferit es el Luciano Pavarotti.
La Dona e mobile, es una de les cansons que mes m'agrada i una de les mes famoses, però també m'agrada mol La Traviata.
http://youtu.be/4xY_bqJ4UYk
http://youtu.be/uDo8Iz8LzW4
També m'agradan altres tipos de musica com ara: la del Bruno Mars, Katy Perry, Rihanna...
I això es tot :)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)